![]() ![]() | |||||
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | 6 octubre 1935 ![]() Buenos Aires (Argentina) ![]() | ||||
Mort | 13 abril 2014 ![]() Sevilla (Espanya) ![]() | ||||
Causa de mort | Causes naturals ![]() ![]() | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Nacionalitat | Argentina | ||||
Formació | Universitat de Buenos Aires Universitat d'Essex | ||||
Es coneix per | Postmarxisme | ||||
Activitat | |||||
Camp de treball | Filosofia, filosofia política i teoria política ![]() | ||||
Ocupació | Filòsof | ||||
Ocupador | Universitat d'Essex Universitat de Buenos Aires ![]() | ||||
Interessat en | Populisme ![]() | ||||
Influències | |||||
Influències en | |||||
Família | |||||
Cònjuge | Chantal Mouffe | ||||
Premis | |||||
![]() |
Ernesto Laclau (Buenos Aires, 6 d'octubre de 1935 - Sevilla, 13 d'abril de 2014)[1] va ser un teòric polític argentí freqüentment anomenat postmarxista. Era investigador, professor de la Universitat d'Essex, i doctor honoris causa de la Universitat de Buenos Aires, la Universitat Nacional de Rosario, la Universitat Catòlica de Córdoba, la Universitat Nacional de San Juan i la Universitat Nacional de Córdoba. Entre els seus llibres més esmentats hi ha Hegemonía y estrategia socialista i La razón populista. Era director de la revista Debates y Combates.[2]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search